dijous, 30 de setembre del 2010

Parlant de la vaga

Durant el dia d’ahir vaig veure en diferents medis: premsa, facebooks, blocs, etc que aquesta vaga era un absurd, que no era el moment, que no és apropiat, que és una bretolada...Però el més sorprenent de tot plegat es que una bona part d’aquests comentaris venien en ploma dels mateixos treballadors. Bé de fet no és sorprenent que un treballador s’oposi als seus iguals, només em de veure resultats d’altres protestes o simplement el de les eleccions generals en diferents anys.
El que trobo a faltar en aquest país és el sentit de solidaritat, no el que es fa a països llunyans davant de catàstrofes naturals ja que d’això som un bon exemple (encara que dubto que la majoria sigui per raons altruistes), sinó amb nosaltres mateixos, amb els treballadors, estudiants o jubilats.
Normalment, davant de qualsevol tipus de protesta el primer encarregat de tirar pals sota les rodes són el mateixos treballadors que anteposen l’interès macroeconòmic –que de fet se la porta fluixa o no tenen ni idea de com afecta- a l’interés d’uns treballadors i les seves famílies. Però també hi ha una mica d’enveja vers l’altre: - Com té el morro de protestar amb el que guanya. -Que els hi baixin una mica el sou està bé, total pel que fan. –Amb el que presumia amb el que guanyava fent de paleta i ara es queixa de que no hi ha feina, que es foti.
I si, si es diuen aquestes coses, jo no me les he inventat, gent del meu voltant ho diu i pocs repliquen. Evidentment amb aquesta actitud no es pot aconseguir res, per això aquesta vaga no canviarà res i el govern de torn continuarà retallant tot allò que va costar tant d’aconseguir.
Per a què enviar antiavalots a les manis si els mateixos treballadors s’encarreguen de lapidar la protesta.

dimecres, 28 de juliol del 2010

Prou!

Avui és un dia important.
Amb dos collons, 180.000 firmes i un Parlament que ha fet el que havia de fer.




dilluns, 4 de gener del 2010

Llista 2009

Aquesta és la meva llista de llibres del 2009, respecte a l'any passat ha minvat una mica i és que el cúmul d'activitats no dóna per a més. A la llista, com sempre hi ha una mica de tot amb predomini de la novel·la negre. També hi ha un domini de llibres en castellà, això és el que te un animal de costums, però també apareix el meu primer llibre en anglès, res de lectures guiades, aquestes no les apunto. Tenint en compte el meu nivell d'anglès te el seu mèrit o almenys ja me'l penjo jo. També es pot dir d'aquesta llista que és un petit compendi de literatura universal on hi han obres de tots el continents on predominen els autors europeus, en especial franceses. Pel que fa al nivell literari també hi ha una mica de tot, però és que s'ha de fer un tast de tot, no?


BECKETT, B Gènsesi
BÉGAUDEAU La clase
BROWN La rubia exaltada
BRUEN El dramaturgo
CAMILLERI El beso de la sirena
CHMIELEWSKA Un buen café mata a cualquiera
DE LA VILLE DE MIRMONT Los domingos de Jean Dézert
FANTE Llenos de vida
GILMOUR Cineclub
GIORDANO La soledad de los números primos
GUO A concise Chibse-English dictionary for lovers
HAUTZIG La estepa infinita
JUNGSTEDT Ningú ho ha vist
KHAMISSI Taxi
MARKARIS Muerte en Estambul
MOCZARSKI Conversaciones con un verdugo
NOTHOMB Ni d'Eva ni d'Adam
OKER Último acto en el Bósforo
PAASILINNA El molinero aullador
PAPADIAMANDIS L'assassina
PARKER Cien dólares baby
PETRY La falsa reliquia
SCHLINTZLER Apuesta al amanecer
SCIACIA A cada cual, lo suyo
SIMENON Maigret y el hombre del banco
VARGAS Sin hogar ni lugar
VILAR Estado de sitio
VLUGT Van Der El encuentro

dilluns, 2 de novembre del 2009

Il pirata de Vincenzo Bellini a l'Auditori de Granollers

Ahir vaig fer una altre visita a l'Auditori de Granollers per gaudir d'aquesta òpera rescatada pels Amics de l'Òpera de Sabadell i que feia 38 anys que no es representava a Catalunya. Aquesta òpera de dos actes amb una història amorosa pel mig d'allò més sobat guada una interpretació que exigeix molt dels catants.

Aquest va ser el primer cop que la meva petita veu una òpera com deu mana i de fet es va comportar com una senyora malgrat els seus 7 anyets. He de dir que durany el primer acte - que tot s'ha de dir és menys emocionant que no pas el segon- la senyoreta en qüestió va estar més preocupada per la seva dent que es movia (la primera) que no pas pel que passava a l'escenari, encara que despés d'un refrigeri al descans va gaudir la interpretació com tots els que hi erem allí.

Al final va ser un deliri, bravos i aplaudiments a dojo.

Deixo aquí el repartiment:

Albert Casals (Gualtiero), Saioa Hernandez (Imogene), Ismael Pons (Ernesto), Marc Pujol (Goffredo) i Eugenia Montenegro (Adele).

La soprano va rebre una gran ovació i novament el bariton Ismael Pons va fer una actuació fantàstica.

divendres, 21 d’agost del 2009

Vols què et pinti el cotxe?

Al final hauré d'obrir una secció dedicada a les putades que es poden fer als mitjans de transport aliens i a la mala baba d'aguns per fotre el que no es seu. Aquest cop l'ojecte putejat l'he trobat a casa meva, més ben dit, al darrera de casa.
Deu ser que algun volia pintar el cotxe però al veure que no tenia prou pintura va decidir acabar la feina ràpid i sense recollir els estris.
Un altre quie s'haurà de fotre per culpa d'un incivic i descerebrat. Encara que no sabrem mai si es tracta d'una venjança ben merescuda...

dijous, 16 de juliol del 2009

Vistes

De momenet fotos poquetes, però puc ensenyar les vistes des de l'habitació de l'hotel on m'estic. És al pis 39 d'un hotel al costat de les Nacions Unides al carrer 44 entre la primera i la segona avingudes. Tot un luxe de panoràmica i això que falta la vista de l'altre finestra (l'ahabitació fa cantonada) del barri de Queens i l´illa de R0osevelt.


dilluns, 13 de juliol del 2009

NY City

Bé la cosa és que porto ja una setmaneta per aquesta ciutat i que dir sinó que, com corrsponen a unes vacances en familia, m'ho estic passant de conya marinera.
Aquesta ciutat és un prodigi, alguns només hi veuran edificis sense fi , asfalt a dojo i sentiran males olors. Totes tres coses són certes, de les dues primeres no puc dir que siguin coses dolentes -jo sóc amant de les ciutats i sense asfalt perdrien aquest concepte- i els gratacels són al·lucinants. Però la ciutat no és només això, és vida que supura per tots costats. Hi ha moviment, un ambient, perdó , centenars d'ambients diferents collonuts. Hi ha cultura pel carrer, espectacles cars i d'altres de gratis, hi ha grans restaurants (qui diu que aquí es dina malament?), preciosos parcs i places plenes d'activitat. També és el paradís de les compres gràcies a la gran varietat i a la posició privilegiada de l'euro.
I encara em queden cinc dies preciosos, la llàstima és que no puc penjar de moment fotos per què el portatil que tinc no m'acepta la targeta de la meva càmara i les úniques que puc col·locar (encara que de moment no) són les fotos que pugui fet amb la Nintendo de la meva filla.
En fi a gaudir que són quatre dies

divendres, 26 de juny del 2009

Adéu Michael

Aquest mes de juny, almenys en aquests dos darrers dies, s'ha encaparrat en endur-se mites de la meva juventut o infantesa. Aquest cop ha estat la super estrella i superestrellat Michael Jackson. No es que hagués estat un dels meus idols -m'agaradava més quan escoltava cançons dels Jackson Five- però com a tothom em va impactar aquell Thriller d'aquella nit de cap d'any.

dijous, 25 de juny del 2009

Ha mort un àngel


Era segurament uns dels meus primers sex symbols malgrat que era ben petit quan veia sense falta aquells capítols de Los ángeles de Charlie, en aquelles teles on no hi havia gaire opció d'escollir programes.
Recordo converses al cole respecte a lo bona que estava l'àngel rossa, i mai havien discusions al respecte, el gust era unànim, però no per això dolent.
Adéu Farrah.

divendres, 5 de juny del 2009

...now I'm there

Ja fa uns dies que sóc a casa, ja he finalitzat la meva segona experiència a l'estranger per apendre idiomes, i com la primera, només puc extreure coses positives.
N'he aprés molt, he conegut un munt de gent d'arreu, he conegut una ciutat i un país nous per a mi. I finalment m'he retrobat amb la meva familia que ja els trobava a faltar.
I ara a preparar la que serà la meva segona visita a la ciutat de Nova York.
I el títol del post és només una excusa per penjar un altre video dels Queen, si quan vaig arribar a Dublín vaig titular el post amb: now I'm here (títol d'una de les seves cançons) aquest és el que continua la lletra de la cançò.
Si recordeu la única foto d'aquell post, allí apareixia la façana d'un pub que a la llarga va ser on vaig veure la final de la Champions.



Quina forma la de Freddy al públic.

dijous, 28 de maig del 2009

Nit màgica a Dublin

Impressionat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Quina nit, mare meva. Quin goig, això és gaudir de bon futbol i d'aquest gran Barça. Jo no sé si això ha estat profètic, però...quin partit....
Alguns dels meus companys deien:
-Quina putada no ser-hi a Barcelona.
Però jo ho tenia clar, els nosttre lloc era aquí.
I quin ambient hem fet en aquest pub de Dublin.... impressionant. Uns irlandesos seguidors del Manchester deien als seus amics per trobar-se al pub:
-We are here, in the O'Neills, in the Barça supporters zone, in the smokers area.
Prop de 30 seguidors culers, entre catalans (la majoria), irlandesos, francesos, italians, austriacs, japonesos i suïssos feiem una pinya impresssionant.
I així ha anat el resultat.
We are de Champions!!!!
Força Barça!!!!!!




I ara les dues cançons que millor poden simbolitzar aquesta nit, i ambdues al mateix paquet, perquè són del mateix grup...del millor...




Salut

dimecres, 27 de maig del 2009

The burnt motorbike

Realment a de fotre llevar-te al matí per anar al treball o l'escola i trobar-te el teu mitjà de locomoció més estimat d'aquesta manera.
No sé si serà el cas però el fet de passejar-te i trobar-te això és el primer que se'em passa pel cap.
No és el primer cop que el transport privat m'inspira un post i es que quan trobo coses d'aquestes em sento un tant solidari.
Aquesta desgraciada moto no es troba al mig de Paris, només es troba al cor del barri catòlic de Belfast i no sé quina es la raó que l'haurà portat a aquest estat i millor faig en no esbrinar-ho.

diumenge, 24 de maig del 2009

Portes de Dublin

Una de les coses que caracteritza la ciutat de Dublin i que decoren les típiques postals, són les portes de Dubin.
Les típiques cases georgianes del segle XVIII tenen totes la mateixa aparença i es diu que l'únic tret diferencial permés en l'estricte estil arquitectònic era el de pintar les portes de colors al gust del propietari.
Disculpeu el desgabell de fotos però quan ho edites no és el mateix que a la presentació final.

























































dijous, 21 de maig del 2009

St. Stephens Green Park

Una de les coses que trobo a faltar a casa nostre són els parcs, vull dir els parcs de debó. Després de voltar una mica per aquest món me he adonat que el que tenim nosaltres no són veritables parcs, són en tot cas espais, la majoria durs, on hi ha alguna planteta o algun arbre.
Arreu he vist el que són veritables parcs, llocs de lleure per les grans ciutats, un espai per gaudir, per respirar pau i tranquilitat, per jugar, fer esport, pendre el sol... I són verds, no grisos o terrosos, verds de debó.
Cada dia per arribar a escola d'anglès haig de trevessar aquest magnific parc situat al centre de Dublin culminant magníficament la meva passejada. I encara que que em quedés una mica lluny ja faria l'esforç d'apropar-me.












Tots els parcs tenen la seva història, la d'aquest no me la sé ben bé però a l'arc que li dóna entrada encara es poden veure els efectes de les bales que es van incrustar el 1916 amb l'Easter Rising que va obrir les portes de la independència d'Irlanda.


diumenge, 17 de maig del 2009

Glendalough

Glendalough o Gleann Dá Loch és el nom que reb el conjunt monàstic fundat al segle VI per sant Kevin en aquesta vall entre dos llacs. Aquest conjunt pasa per ser dels més importants de l'ílla i probablement dels millors conservats (hem de tener en compte que les construccions van del segle VII al XII) encara que van ser parcialment restaurats a finals del XIX.
Aquest lloc va patir constantment atacs dels vikings, però els encarregats de destroçar-ho van ser els anglesos al 1398.
Aquest lloc d'obligatòria vistita en troba en un paratge fantàstic prop de les muntanyes de Wicklow.
L'entrada a aquets lloc de repós es fa per la Gateway amb aquets perciós doble arc que probablement tenia teulat de fusta i marcava els límits del lloc sagrat.


Just acabant d'entrar es pot veure el que queda de l'antiga l'antiga catedratl què va tenir diverses fases de construcció.









Un altre dels edificis destacats és aquesta torre circular de 30 m. d'alçada que servia com protecció i defensa davant els atacs vikings. la seva porta d'entrada es troba a més de tres metres del nivell del terra i el seu accés es feia per escales manuals que després eren recollides.
Pràcticamnet tot el terrenys es fa servir coom a cementiri i es poden trobar creus per tot arreu.


Però les creus a l'època no es feien servir només pels enterraments, majoritàriament es feien servir per marcar els terrenys com a llocs cristians. Aquí una les les creus millors conservades.

Aquetsa d'abaix és la St. Kevin Church o Kevin's Kitchen, dita així per què a la gent del lloc la torre de l'esglèsia els hi semblava una xemeneia.

Com ja he dit, tot l'entorn és preciós, és un paratges natural digne d'enveja ens podem trobar rierols com aquets:

Boscos d'un vert impressionant com aquest:
O llacs (he dit que hi havia dos) que ofereixen unes vistes idil·liques com aquest, l'Upper Lake, el més gran dels dos: